Ferran Espada, Director Adjunt de l'edició de Barcelona de El Punt, va afirmar que "la presència de la dona per ella sola, no és suficient per garantir que es canviï el model". I l'exemple el va posar en la pel·lícula nordamericana La tinent O'Neal. Quant al llenguatge, afegí, també hem d'anar amb molta cura. Però el fonamental és que "formem part d'un model social determinat i és aquest model social el que hem de canviar". "Com volem que els nens no siguin violents, si som el país de la Unió Europea que venem més armes a règims de dubtosa qualificació democràtica"? S'està caient el sistema i no ens qüestionem les desigualtats que genera?, continuà,. "Si no hi ha un canvi profund del model els mitjans no canviaran. La introducció d'aquesta visió de gènere en la comunicació ha d'estar combinada amb els canvis de model de societat. " Però va concloure Espada, cal introduir l'Agenda amb Visió de Gènere als mitjans, així com a les Polítiques Públiques.
Va tancar la ronda de la taula Esther Fernández, Cap d'anàlisi de públic i incidència social de TV3, que va valorar molt positivament els canvis que estan introduint les dues dones de la direcció general. "Els models patriarcals els reproduïm perquè existeixen. I les capes que queden són les més profundes i resistents", comença. Hi ha dinàmiques noves a la nostra casa, però encara hi ha sectors 'feminitzats' , àmbits d'exclusió i zones fosques. Per exemple, va dir Fernández, "la crisi és un relat masculinitzat' , com ho és el del mercat del petroli, la seguretat aèria i el codi penal". 'Tenim molts problemes per aconseguir expertes, continuà. Un alt índex de dones declina anar als programes; no els interessa la notorietat; no els va bé l'horari; no estan prou segures en el tema... I no sabem si són massa responsables o és per la hipercàrrega. A TV3 una de cada quatre persones expertes són dones, però costa pujar aquests nivells.
Pel que fa a la dinàmica de les redaccions, afegí, "la pobresa i la immigració, per exemple, és més important que el gènere.... aquestes pesades, pensa encara la gent", indicava Fernández. Els antídots, però, són fer periodisme de bona qualitat i això es pot fer als informatius. Però no a les "teleescombraries". Fernàndez va acabar dient que els canvis a TV3 portaran un nou llibre d'estil i tambe més canvis a la secció d'esports.
Des de la Fila 0, la primera de les professores, en intervenir va ser la periodista caribenya Mirta Calderón, per entendre que el que havia sentit li feia pensar que 'anem be'."Es tracta de veure l'equitat de gènere que existeix perquè és part de la democràcia. Les noticies, va insistir, tenen sexe i gènere i també el tenen en el seu tractament. I si s'omet, afegí, es discrimina. Per tant, les paraules sempre ens donen la mesura.
La colombiana Ángela Castellanos va explicar que si un extraterrestre vingués a la terra, el que veuria a través dels mitjans de comunicació seria un món d'homes al poder, amb poques dones al voltant, perquè les dones les trobaria al món de la faràndula: només són estrelles i figurants. Els medis reflecteixen i 'miren' la realitat amb el model patriarcal. Falta augmentar el número de dones però, sobretot, falta 'la consciència de gènere'.
La mexicana Sara Lovera els hi va preguntar si comprarien noticies a una agència AFP amb visió de gènere. Perquè "el gènere no vol dir parlar de dones. Nosaltres hem entrat a l'espai públic, però els homes no ho han fet al domèstic.
La també mexicana Soledad Jarquín va reivindicar que sí que volen estar en l'espai públic; li va donar molt de gust sentir que s'entén el paper fonamental que tenen els mitjans de comunicació i es va felicitar perquè s'entén aquesta transcendència i la necessitat de canviar les coses. I aquí és on va insistir que el llenguatge és una part fonamental per assolir aquests canvis.
Cristina Fraga, representant d'Ameco, l'única Agència de Gènere a l'estat espanyol, va agrair 'l'assertivitat de la taula cosa que va atribuir al 'talante Zapatero'. Però per arribar a la igualtat s'ha d'arribar primer als llocs. Va parlar dels 'condicionants insuportables' per a les dones tenir llocs de poder i va posar com a exemple el nombre de fills que tenien els homes (25 en total) i les dones (no arribava a 10) del primer govern paritari a l'Estat Espanyo. Fraga va qualificar d'insofrible els 'los-las', però va afegir que el llenguatge implica el comportament. Per a ella s'han d'utilitzar els manuals sobre el llenguatge i evitar el sexisme.
Maricel Chavarría de La Vanguardia, va considerar que era urgent que Busquet anés als tallers de gènere perquè el masculí genèric no és economia del llenguatge, sinó que és una pràctica discriminatòria. Es tracta d'una igualtat. No sé si hi ha cinisme, afegí, però no hi ha reflexió. I acabà indicant que estem en un moment frontissa que ho hem d'aprofitar per no tornar enrera.
Ferran Espada en una segona ronda va afegir que la visió de gènere s'ha d'incloure en les agendes; Joan Busquet va tornar a insistir que el llenguatge no és discriminatori sinó que és l'evolució de la pròpia llengua; Mirta Calderón reiterà que el llenguatge és un ens viu i aflora quan els humans el reclamen. La paraula generala no existía, va explicar, fins que una dona no va accedir a aquest rang militar. I la notícia és més noticia quan té tots els angles. Perquè si no reflexa el del 52% no és total. Per això té sentit i és necessària la transversalitat en la comunicació.
La XIDPIC.CAT (Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) i l'ICD (Institut Català de les Dones), han impulsat aquests tallers amb la col·laboració i el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya i les seves Delegacions, el Centre Internacional de Premsa de Barcelona i les agències de notícies i organitzacions de gènere i comunicació: ADPC (Catalunya), AMECO (Estat espanyol), ARTEMISA (Argentina), CIMAC (Amèrica Llatina) i SEMLac ( Amèrica Llatina i Carib).
Els tallers han estat impartits per les periodistes i professores: Marta Corcoy de l'ADPC (Catalunya), Cristina Fraga d'AMECO (Estat espanyol), Soledad Jarquín i Sara Lovera de CIMAC (Mèxic, Centre Amèrica i Amèrica Llatina) i Ángela Castellanos i Mirta Rodríguez Calderón de SEMLac ( d'Amèrica Latina i el Carib).
Comissió Organitzadora dels Primers Tallers de Gènere i Comunicació: Lina Barber, Tona Gusi, Montse Minobis i Lídia Vilalta.