Portada / Publicacions/ Novetats
 
novetats
 
 
Novetats editorials d'octubre
 
Per Manolita Sanz
   

- Imma Monsó publica Una tempesta/Una tormenta (La Magrana/RBA en castellà). Una escriptora té la clau d’un enigma mentre pronuncia una conferència. La relació entre qui escriu i el públic destinatari. 

- Anne Wiazemsky publica El libro de los destinos (Miscelánea) en traducció d’Ana Herrera. La protagonista investiga sobre la vida de l’aristocràcia a Rússia abans de la revolució. D’aquesta autora, néta de François Mauriac i lligada al cine, s’havia publicat a Espanya, La  joven.

- Margarita Rivière publica La fama, iconos de la religión mediática (Crítica) on reflexiona sobre el procés de creació de la personatges famosos, a través de periodistes que prenen un paper que no els correspon.

 
 
Anne Wiazemsky
 
 

- Belén Gopegui publica Deseo de ser punk (Anagrama). El procés d’aprenentatge d’una jove que vol ser escoltada.

- Maria Jaén  publica La pinça birmana (La Magrana), intrigues i històries al voltant d’un imaginari serial de la televisió anomenat “L’esquerra de l’Eixample”. 

- Raquel Franco publica Ocho años de silencio (Viceversa), amb un conte fantàstic sobre un poble d’esquerres, que perd els seus infants, com passa al conte d’Hamelin, en el context de la Guerra Civil.
 

- Teresa Viejo publica La memoria del agua (Martínez Roca), un lloc anomenat la Isabela, balneari que va deixar de funcionar l’any 1955. Allí es va viure dies d’esplendor i de repressió.

- Shoeir Kashoggi publica Mosaico (ViaMagna), on parla de les dificultats d’una mare per recuperar els seus fills que el pare s’endu a Jordània perquè rebin una educació més “adient”. És el quart llibre d’aquesta pintora i novel·lista que és germana del multimilionari Adnan Kashoggi. La seva obra està dedicada a denunciar la situació de les dones; ella mateixa va fugir d’Aràbia Saudí amb una filla.  

- Jo Alexander publica L’hivernacle (quaderns Crema). Una dona jove de família burgesa que  viu la Segona Guerra Mundial al sud de França, amb moltes ambivalències.

   
 

- Elizabeth Badinter publica El infante de Parma (Marbot Ediciones) en traducció de Maite Serpa. Una dona educa el fill que ha de governar Parma, però els resultats no seran els que vol. 

- Déborah Vukusic publica Guerra de identidad (Baile del Sol), un dietari-poemari.

- Marga Clark publica el poemari Amnios (Olifante). 

- Iolanda Batallé publica La memòria de les formigues (Amsterdam), la seva primera novel·la, on una dona canvia un treball ben remunerat per un de mecànic que li permet pensar mentre treballa.

   

- Esther Bendahan publica El secreto de la reina persa (La esfera de los libros), on recrea la història d’Esther i Asuero.

- Tània Juste publica A flor de pell (La Magrana), també primera novel·la. Una jove ha de sobreviure, amb dificultats econòmiques, a la Barcelona dels anys 20 del segle passat. També té l’oportunitat de viure les il·lusions que es desvetllen aquests anys. 

 
  Esther davant d'Asuero, de Artemisia
   
 
NOTÍCIES
   
 

Fons Especial sobre Dona i feminisme
La biblioteca Marta Mata, de Cornellà ha decidit crear un Fons especial sobre Dona i Feminisme i un club de lectura que dedicarà a la literatura escrita per dones.

   
 
PREMIS
   
 
 

Herta Muller, ha obtingut el Premi Nobel de Literatura 2009. Muller, nascuda a Nitzkydorf, (Romania) l’any 1953, novelista, poeta i assatgista en llengua romanesa, és descendent de suabis emigrats a Romania. Ella, en canvi, va emigrar a Berlín per la censura que patia al seu país, A Alemanya, se la considera un dels valors més sòlids de la literatura romanesa en llengua alemanya i és membre de l’Acadèmia alemanya de Llengua i Literatura. Les obres de Müller traduïdes al castellà, són En tierras bajas, El hombre es un gran faisán en el mundo (Siruela, 1990 i 1992), La piel del zorro (Plaza & Janés, 1996) y La bestia del corazón (Mondadori, 1997).

El premi està dotat amb deu milions de corones sueques (980.000 euros) i es lliurarà el 10 de desembre, aniversari de la mort d’Alfred Nobel. Herta Müller és la dotzena dona que obté aquest premi. Com a dada complementària, Elinor Östrom, és la primera dona que obté el Nobel d’Economia. 

La guanyadora del Nobel de Lituratura 2009, Herta Muller
  
   
 

Frédérique Audoin que publica amb el pseudònim de Fred Vargas ha guanyat, per tercera vegada en 4 anys, l’International Dagger Award de la Crime Writers Associations britànica amb El hombre de los círculos azules. El premi té un import de 1.000 lliures (1.133 euros). El del traductor/a és de 500 lliures (580 euros). En aquest cas es tracta de Siân Reynolds. La competència d’enguany eren diversos autors nòrdics, entre els quals el segon volum de Milennium.

El cognom Vargas del pseudònim el va prendre del personatge de Maria Vargas, a La condesa descalza, la pel·lícula que protagonitzava Ava Gardner.

L’International Dagger Award és un premi anglès que atorga l’associació d’autors de novel·la policíaca a una obra que hagi estat traduïda i publicada en anglès. 

Vargas va participar a la darrera Semana Negra de Gijón i té diverses obres traduïdes al castellà, amb el seu personatge, el comissari Adamsberg.