Per Tona Gusii

Amparo Moreno, Florencia Rovetto i Alfonso Buitrago han presentat el seu llibre aquest passat 6 de febrer al Col·legi de Periodistes de Catalunya en companyia de les periodistes Maricel Chavarria del diari 'La Vanguardia' i Pilar Sampietro, directora de Nautilus, Radio 4, i del catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Casasús.

Aquest darrer, és antic company d'estudis i de docència de la catedràtica de Periodisme de la UAB i autora Amparo Moreno, de qui tant Maricel Chavarria com Pilar Sampietro en són ex - alumnes que li reconeixen el mestratge.

La presentació del llibre s'ha convertit doncs en una aula de reflexió sobre com és i com ha de ser el periodisme.

Maricel Chavarria també creu en la tasca periodística a partir 'd'allò que vol la ciutadania'. Ho exemplifica amb la diferència que hi ha entre quan un corresponsal de guerra entrevistat respon personalment o quan en fa una crònica sobre els mateixos fets. La informació és deshumanitza. La premsa tampoc es fa ressò de molts canvis socials i de les relacions humanes (evoca quan va voler fer un reportatge sobre dones que volien ser mares soles i el primer que se li demanà foren les estadístiques).

Chavarria albira un nou futur per la premsa de paper. Aquesta haurà de cedir les xifres a la premsa digital i treballar més la reflexió. El pensament androcèntric redueix la notícia a protagonistes no humans (comparteix amb la seva antiga professora que el terme 'gènere' no s'empra correctament). I com demostra el llibre '¿De quién hablan las notícias?' en 10 anys els mitjans, malgrat els canvis socials parlen dels mateixos protagonistes no humans. I quan es parla de grups diferents es per fer-ho en negatiu. En algunes redaccions hi ha intens de canvi tenint en compte les 'tendències socials', però la major part del temps la informació surt de la competitivitat amb altres mitjans.

El catedràtic Josep Maria Casasús ha qualificat l'obra presentada com 'un llibre molt honrat des del punt de vista acadèmic i realitzat amb una metodologia clàssica'. Ha afirmat també, al voltant dels resultats de l'estudi, que: la negativitat de les notícies ja es constatava els anys setanta; el menyspreu per l'anàlisi de la publicitat, successos, etc.; la ubicació de les dones només als espais socials,... I ha destacat la utilització per part de les autores i de l'autor del mètode de la intrahistòria, la mirada recepcional que hi es present en tot el llibre,...

Per Josep Maria Casasús cal aplicar al periodisme intel·ligència i sentit comú. I, en complicitat amb la resta de la taula, està convençut que 'les dones formen part del canvi radical d'un món dominat per homes amb ideologia masclista'. L'única objecció del catedràtic al llibre seria l'ús del terme informació 'deshumanitzada' que es podria substituir per 'despersonalitzada', 'insensible', 'insolidària'. Amparo Moreno clarifica però, que aquest terme s'empra amb tota la intenció.

Tancant la presentació del llibre Florencia Rovetto i Alfonso Buitrago han agraït la tasca feta pel 'Feminari Dones i Cultura de masses de la Universitat Autònoma de Barcelona' i l'oportunitat d'autoria que representa aquesta publicació estant cursant estudis. Des del convenciment que les noticies cada vegada demanen més recursos, la seva voluntat ha estat la d'aplicar eines per canviar la informació i que aquestes eines en surtin millorades.

Amparo Moreno ens encamina a la reflexió amb la pregunta del llibre: Els mitjans de comunicació han de reconèixer els drets democràtics?

La catedràtica opina que es necessari investigar com fem la informació per millorar-la i cal que el periodisme informi des d'un humanisme plural on reconèixer-nos. Essent millors persones serem millors periodistes.

Amparo Moreno, Florencia Rovetto, Alfonso Buitrago (2007) ¿De quién hablan las noticias? Guia Para humanizar la información, Editorial Icaria. Col·lecció 'Sociedad y opinión', Barcelona

Aquesta guia és una versió senzilla d'una metodologia molt complexa (la metodologia d'anàlisi hemerogràfic diacrònic automàtic). Està pensada perquè qualsevulla persona professional o lectora pugui fer una anàlisi mitjançant el Test ADSH (test per l'avaluació de l'amplitud, la diversitat i la sensibilitat humana de la mirada informativa). El seu objectiu es clarificar de qui parlen les notícies, es a dir quines persones són considerades protagonistes en les notícies per part dels i les periodistes.

La selecció de la mostra analitzada en el llibre està integrada per quinze exemplars corresponents a set capçaleres, publicats el primer divendres del mes de febrer de tres anys separats per una dècada: 1984, 1994 i 2004. S'ha aplicat el Test ADSH a totes les unitats redaccionals de les portades i contraportades i a algunes notícies tipus. S'hi analitzen els i les protagonistes individuals dels titulars, els protagonistes col·lectius, els protagonistes no humans, els i les protagonistes de peus de fotos, els i les protagonistes dels elements gràfics en xifres, i finalment les fonts de les notícies tipus.

El llibre mostra quins personatges apareixen, que fan i en quins escenaris ho fan i evidencia quins personatges o col·lectius en son exclosos. Constata, per exemple, que passats 10 anys la majoria dels protagonistes continuen sent protagonistes no humans.

La mirada informativa s'ha de tornar més àmplia, més diversa i més sensible. Aquesta problema de manca de visibilitat, de miopia, no es limita només a les dones o al gènere. En paraules d'Amparo Moreno cal : '... explorar uns altres enfocaments i utilitzar uns altres criteris que permetin fer una informació més humana, de manera que les dones i els homes que formem avui la ciutadania plural poguem disposar de coneixements significatius per identificar com podem actuar i intervenir en la millora de la democràcia, des dels espais més pròxims fins els més llunyans i globals i impulsar una profunda renovació de la democràcia.