L'Associació Amiga de l'Arxiu de la Memòria Popular de La Roca del Vallès, vetlla per promoure la memòria històrica. L'Arxiu, convoca, cada any, el Premi Romà Planas de memòries populars i edita una col·lecció de llibres de les biografies més significatives. Insistint en aquest compromís, el passat mes d'abril es va presentar a La Roca el documental "Dones, resistència i exili en la vida quotidiana" d'Agustí Coromines, basat en entrevistes a tres dones exiliades que havien dipositat la seva biografia a l'Arxiu de la localitat. És un documental que s'ha pogut rodar amb el suport de la Direcció General del Memorial Democràtic i ahir, precisament, es va projectar de nou a la Roca Umbert de Granollers.

Aprofundir en l'exili republicà, és molt més que un deure, una obligació o un acord; és una font d'informació i coneixements que serveixen per superar la sensibilitat de qualsevol persona mitjanament interessada pel seu passat. Mes o menys hem anant sabent que, un cop acabada la guerra, mig milió de republicans i republicanes catalanes van travessar els Pirineus fugint de l'exèrcit franquista, però la focalització de les incerteses, les angunies, les pors individuals i de cada història familiar, francament fan esborronar. La veritat és que no es poden ni imaginar, fins que no posem la veu i el rostre de les persones que ho va patir. Em part no les podem imaginar, perquè el règim franquista va obligar a silenciar-les. Projeccions com aquesta posen en evidència l'immens dolor, afegit, a haver-les de callar i oblidar.

Magistralment Coromines, dóna micròfon obert, totalment lliure al pensament, el record, la reflexió i el monòleg de les protagonistes: Remedios Oliva, Francisca Muñoz i Maria Belloch. En tot moment al seu servei i amb un respecte absolut al ritme de cada una d'elles, el cineasta, posa so i impressionants imatges a les expressions recollides. Són paraules d'aspectes que ja havien escrit en els seus llibres, les complementen amb anècdotes que els hi suggereix la nova situació i, sens dubte, el "setting" d'empatia que s'endevina entre el productor i les entrevistades.

Al sòrdid camp d'Argelers aquell hivern del 39, just ha fet 70 anys, les tres venerables velletes republicanes coincideixen a dir que tot era desolació, tristesa, amuntegament i precarietat. Amb filat d'espines al nord, al sud i a l'oest. Al est, el mar absolutament desbordat per tanta indiferència.