Les dones som més de la meitat de la població i tenim els mateixos drets que els homes a formar part de la societat en tots els àmbits. No obstant, malgrat la recent aprovada Llei d'Igualtat encara hi ha sectors especialment masclistes. Uns exemples es poden posar en la política i en els mitjans de comunicació.
Afortunadament en la política cada vegada, especialment en els partits d'esquerres, hi ha més paritat, fins i tot, ara al Govern Central veiem que hi ha més dones ministres que homes i aquesta circumstància també és dóna en alguns ajuntaments. Les dones polítiques saben gestionat molt bé però, això no és suficient, també cal saber explicar el que es fa o s'està fent. És allò de saber vendre's. Aquí està bàsicament la mancança. En algunes ocasions per un fals pudor que "no es pensin que vaig de prepotent", -pensament aquest que mai se'l farà un home- i en d'altres per la manca de seguretat a l'asseure's amb tranquil·litat davant dels micròfons radiofònics, de les càmeres de televisió o de fer un article d'opinió en alguna publicació.
Aquesta és una de les assignatures pendents d'aquest país ja que en alguns d'europeus ja ho ensenyen a les escoles a partir de primària. Per això m'ha semblat tan interessant la iniciativa de l'Institut de Formació Política per a Dones de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona que imparteix uns cursos de formació fins a finals d'any. L'objectiu és ajudar a les dones electes, consolidar lideratges locals femenins, facilitar la participació sociopolítica de les dones en tots els àmbits i també minimitzar la feminització d'algunes regidories com cultura, serveis socials o ensenyament. Segur que donaran a moltes dones polítiques la seguretat i arguments per poder participar en qualsevol entrevista, debat o tertúlia amb seguretat i aplom.
Parlant amb la professora d'un dels cursos, Mª Carmen Juan, em deia que el que més l'ha sorprès de les seves alumnes polítiques era la preocupació per quedar bé, donar la imatge i el to i dir la paraula adequada, una qüestió que a un home no li farà perdre mai el son, perquè evidentment no li cal, com tampoc que porti una roba poc adequada o que els colors no li conjuntin perquè ningú no li donarà importància.
Perpetuar-se en el càrrec és una altre diferència de les dones polítiques amb els seus companys homes. Una dona política pensa que al cap de dos mandats ja és hora d'abandonar-ho i de donar pas a d'altre gent, en canvi els homes no ho abandonen mai per decisió pròpia.
Hi ha d'altres iniciatives per fomentar la participació de les dones als mitjans de comunicació com la de l'Institut Català de les Dones que, amb la col·laboració de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha publicat un Cercador d'Expertes amb llistats, currículums i formació de dones expertes en tots els àmbits. Es pot trobar a l'adreça http://www.cercadorexpertes.cat/ .
Per totes aquestes qüestions, des d'aquesta tribuna també m'agradaria fer un prec als mitjans de comunicació perquè malgrat l'esforç de les dones, polítiques o no, de saber comunicar, de voler estar, de formar part de la vida social i política del país, continua la nostra invisibilitat en tertúlies, debats i espais d'opinió. Sempre som minoritàries en qualsevol espai que no sigui de nenes maques o de lluir figura.
Ja és hora que les nostres capacitats estiguin reflectides a la realitat sociocultural del país, tenim coneixements, coses a dir i experiència i ho volem demostrar. Es tracta que se'ns doni l'oportunitat.
