Lourdes Muñoz (Barcelona 1969) és a prop de complir 25 anys de militant socialista i 20 en la política activa, no pas perquè tingui molts anys sinó perquè s'hi va posar de molt jove. Quan va estar de consellera a l'Ajuntament de Barcelona va impulsar el pacte per la tolerància zero en la violència contra les dones, i ara, com a vocal de la Comissió d'Igualtat al Congrés i secretària de polítiques de dones del PSC, ha estat lluitant per arribar en aquesta majoritària presència femenina al Govern

- Hi ha qui diu que el major nombre de carteres femenines és només un gest, per què servirà a les dones en general tenir més ministres?

Està clar que el nomenament de les ministres no és un gest sinó un fet. Es podria considerar un gest quan el president Zapatero va dir, com no ho havia fet fins al moment cap President espanyol, que es considera feminista. Però està clar que aquestes dones són ministres i exerciran com a tal. A les dones els serveix perquè, com a mínim, és un espai on no hi ha discriminació, que sigui sorprenent un govern on hi ha més dones que homes és un exemple més de les discriminacions que patim les dones. Però no només es nomena la meitat més una de dones sinó que en àrees tradicionalment masculines, com Defensa o Foment, hi ha al capdavant una dona. Un govern paritari pot ser un catalitzador al màxim nivell per accelerar la igualtat efectiva de totes les dones. Haurà d'arribar un moment en que tenir un gabinet amb mes ministres dones que homes sigui un fet simplement normal, de moment es exemplaritzant i pedagògic ja que el model de societat que perseguim és aquell on no hi hagi discriminacions cap a les dones, on no hi hagi sostres de vidre que impedeixin que les dones estiguem a la presa de decisions i on compartim el poder amb els homes.

- I el nou Ministeri de la Igualtat? No foren millor mesures transversals?

Les polítiques d'igualtat han de tenir el màxim rang i quin millor que un Ministeri. La Unió Europea va canviar d'estratègia en aquest sentit, afirmant que s'han de fer polítiques específiques i transversals alhora. La transversalitat requereix d'una estratègia dual, requereix d'òrgans concrets per treballar les polítiques específiques de gènere i per conduir i orientar la transversalitat en la resta de departaments. Qui millor que un Ministre, dona en aquest cas, per pactar "de tu a tu" amb la resta de Ministres? Les polítiques d'igualat són encara "dèbils", queda molt camí per recórrer i s'ha d'anar al màxim rang per impulsar-les.