Portada / Opinió
 
opiniÓ
 
 
 
28/02/2008
   
 
UN EQUILIBRI DESEQUILIBRAT
   
 
Per Maria Cinta Montagut
   
 
D'aquí poc més d'una setmana se celebraran unes eleccions que tota la premsa no deixa de dir que són les més disputades des de les de l'any 93, que la lluita entre els dos grans partits és més ferotge que mai perquè hi ha un "empat tècnic", cosa que ben bé no sé que vol dir.

El que és cert és que sembla que el país està dividit en dos grans blocs que representen la dreta i l'esquerra que ara s'anomenen PP i PSOE. La divisió, tot i ser certa, ve propiciada per la llei electoral que patim perquè el preu d'un diputat no és el mateix a tot arreu, ve a ser com el preu dels pisos, no val el mateix un pis a Conca que a Barcelona, doncs els diputats tampoc. Fa un parell de dies el Sr. Llamazares deia que ells necessitaven 200 vots per treure un diputat mentre que els partits majoritaris en tenien prou amb 60.

Aquesta divisió porta implícita un dels problemes més antics de l'Estat, el que s'anomena de les "dues Espanyes" que ve de lluny i que consisteix bàsicament en què una part del país gaudeix d'uns privilegis que no vol deixar estar i un nucli de gent al seu voltant que d'una manera o una altra pensa que es podrà beneficiar d'alguna engruna del pastís. Aquesta part és naturalment catòlica, benpensant, immobilista i també d'una manera natural hipòcrita. I hi ha una altra part que creu que el joc i el pastís s'haurien de repartir d'una altra manera. Els primers mai es posen d'acord amb els segons i els segons difícilment amb els primers.

No ens en sortirem mai mentre no s'entengui que aquest país no és un país, sinó molts; que per anar bé i ser solidaris ens hem d'entendre tots, vull dir que els escolars d'A han de conèixer les llengües de B, C i D, (deixo a la intel·ligència de les lectores que posin noms); no pot ser que uns països tinguin privilegis i altres no (llegeixis Navarra); que la política no és cosa dels polítics, sinó dels ciutadans; que l'insult i la desqualificació del contrari no és manera de fer política; que quan es guanyen unes eleccions és perquè els votants així ho volen; que governa aquella formació que aconsegueix formar govern, no la llista més votada perquè sí, etc..

Necessitem una dreta més civilitzada i una esquerra menys centralista. I sobre tot que el dia 9 els ciutadans i les ciutadanes anem a votar.
   
 

 

   
   
 
 
Més articles
 
. Perdidos en el túnel del tiempo, per Maria Cinta Montagut
 
. Sarkozy o el 'glamour' de la testosterona, per Elvira Altés
 
. Els relats de la violència (o la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la perpetuació dels estereotips i la discriminació, per Elvira Altés
 
. Les dones, les guerres i els homes. O com el cinema afronta l'horror del món actual, Per Imma Merino
 
. Un Nobel col·lectiu, per Marta Pessarrodona
 
. Masculinidad, per Lidia Falcón
 
. Un sentit evident, per Imma Merino
 
. Les dones que llegim som perilloses, per Maria Dolors Viñas