Les dones han experimentat en els darrers anys una millora de la seva presència en diversos àmbits socials, però els mitjans, per diverses raons, no han aconseguit reflectir prou aquest canvi. Aquesta és una de les conclusions principals d'un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre els gèneres de les persones que apareixen en els teleinformatius.

L'informe, basat en l'anàlisi de sis televisions durant un trimestre, aporta unes altres dues conclusions destacades: es constata que les aparicions de les dones es concentren en determinats àmbits i rols, cosa que contribueix a reproduir-ne representacions estereotipades, i, en comparar-ho amb dades d'anys anteriors, es confirma una lleugera tendència a l'increment de la presència de les dones, que està associada a una millora de la posició en els àmbits en què desenvolupen les seves activitats.

L'informe analitza els teleinformatius emesos per TV3, 3/24, TVE a Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Badalona TV, entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre de 2008, a partir de les dades dels informes mensuals de pluralisme polític. Cal destacar, pel que fa a la metodologia, el volum considerable de dades (11.440 inserts, que corresponen a 376 hores d'emissió de 654 teleinformatius) i la novetat que suposa analitzar els temps de paraula de dones i d'homes, i no sols el nombre d'aparicions. Les dades més importants són:

1. Presència escassa de les dones en la informació. En comptar el nombre d'inserts, s'observa que el 27,5% són de dones, respecte del 72,5% dels homes. A més, es detecta una altra forma de subrepresentació afegida: quan apareixen persones anònimes (sense que en consti el nom o els cognoms), hi surten més dones que homes. En el cas concret de la política, on la presència és només del 15,5% del temps de paraula, es constata que, a més a més, aquest percentatge és més baix que la presència real de dones en els governs: per exemple, al Govern de Catalunya hi ha un 26,7% de dones, n'hi ha un 50% en el Govern central, un 55% en l'Ajuntament de Barcelona i un 33,3% en el de Badalona.

2. Àmbits temàtics descompensats. Els àmbits temàtics on hi ha més presència de dones (per bé que els homes dominen en tots i cadascun d'ells) són el de la sanitat, l'educació i l'ensenyament. En canvi, en les notícies considerades "dures", com ara les eleccions presidencials als Estats Units, el temps de paraula de les dones no supera el 15%.

3. Doble subrepresentació en la política. L'estudi no només mostra que la presència de les dones en la política (15,5%) és menor que en el conjunt de la informació, sinó que revela una dada fins ara desconeguda: la durada mitjana de les intervencions dels homes polítics gairebé duplica la de les dones polítiques: 2 minuts i 1 segon per als homes, respecte d'1 minut i 12 segons per a les dones. També cal destacar l'increment de 10 punts en l'àmbit estricte dels partits polítics, on fa cinc anys hi havia una presència gairebé testimonial de les dones (el 3%). Ha contribuït a aquesta millora el nomenament de dones com a portaveus dels partits (ERC i ICV) o com a presidentes (PP).

4. Poca diversitat en l'àmbit social. L'àmbit social, on hi ha menys desequilibris que en l'àmbit polític, es caracteritza per la poca diversitat en les representacions de les dones. L'agrupació més freqüent és altres (amb un 46,8%). La segueixen, a força distància, les agrupacions actors culturals, món associatiu i actors econòmics.

5. Rols socials estereotipats. Les dones tenen una presència rellevant en l'àmbit personal (44,5%), sanitari (34,8%) i educatiu (32,1%). En el món sanitari, apareixen més com a receptores de serveis sanitaris que no pas com a professionals, mentre que en l'educatiu surten més com a estudiants que com a ensenyants.

6. Desequilibris reproduïts. L'informe planteja la consideració que una de les explicacions dels dèficits esmentats està relacionada amb la persistència de desequilibris en la societat. Els mitjans reflecteixen, en bona part, el que existeix en els partits, en l'activitat institucional, en la representació professional i en el lideratge associatiu.