Portada / Notícies
 
NOTÍCIES
 
 
   
 
Polítiques sexuals i els límits dels secularisme
   
 
Carolina Barber , periodista
   
 
Polítiques sexuals i els límits dels secularisme fou el títol que Judith Butler va triar per explicar la seva visió sobre la llibertat de les minories en una societat caracteritzada bàsicament per la modernitat.

La xerrada la impartí a la Sala de l’Espai Francesca Bonnemaisson i va ser organitzada per l’Àrea d'Igualtat i Ciutadania, Servei de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home. amb la col·laboració del MACBA, Departament de Psicologia Social (UAB), Centre Dona i Literatura/Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures (UB) i el grup Cos i Textualitat (UAB, UdG, UM). A més a més, es va habilitar una altra sala, “La Cuina”, per donar cabuda al gran nombre de persones assistents a l’acte.
   
 
Judith Butler és Catedràtica de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia i una de les autoritats filosòfiques respecte les polítiques de les identitats sexuals i de la teoria queer i del parentiu.

En la seva intervenció insistí en el fet que s'havia aconseguit un cert potencial emancipador dins d'un marc secular. Entenent com a secular una idea liberal progressista que, en algunes ocasions, es podia confondre amb la de la modernitat.
 
Judith Butler
   
 

Però que, en tot cas, es tracta d'una constel·lació fraccionada que pot aplicar un concepte de llibertat lligat a certes pràctiques de coacció per incloure a minories. Per il·lustrar posà el cas de Dinamarca, on per entrar al país, les autoritats fan omplir uns formularis on les persones contesten quina és la seva acceptació en el supòsit que dos individus del mateix sexe es besin en espais públics. Per descomptat l'enquesta va especialment dirigida a persones musulmanes que en el cas d'acceptar les relacions homosexuals han de re-situar, renunciar o prescindir de la seva pròpia opció religiosa per integrar-se al nou país d'acollida. Aquest tipus de situacions són les que fan que es qüestioni el marc secular en què aparentment hi pot haver una convergència i una pluralitat. Per a Judith Butler els moviments polítics identitaris són vulnerables davant d'una utilització, per a ella la reivindicació sexual ha de poder coincidir amb les lluites religioses. Aquesta seria la raó per la qual, i segons el seu parer, a França s'ha resolt de manera insatisfactòria el fet que les noies portin o no vel: “S'ha fet una persecució de minories religioses en nom d'una llibertat secular”

   
 
Ressaltà que la família heterosexual és qui assegura el gènere fins a l'extrem que en les famílies monoparentals, on no està representada la part masculina, l'estat laic es creu amb l'obligació d'intervenir per omplir el buit existent. Parlà de l’herència judeocristiana defensada pel Vaticà i allò que vol dir l’església quan diu que el feminisme s’està carregant la feminitat de la dona i la llibertat sexual. També abordà el no sentit de les guerres, a Iran i Iraq, iniciades des dels EEUU. Per a J. Butler tot això no són temes diferents sinó que estan intrínsecament units, fins al punt que el mateix president nordamericà, George Bush, afirmà haver lliurat “una guerra feminista contra els talibans”, a partir de llavors la imatge de les dones que es reprodueix en els mitjans de comunicació és la d’una dona sense vel al cap.
Un moment de la xerrada a la Sala de l'Espai Francesca Bonnemaison
 
 
 
Judit Butler agradà al públic i demanà la seva complicitat en moments determinats. Una conferència fàcil i PER A TOTS ELS PÚBLICS. Amb un discurs molt entenedor en comparació a la seva escriptura i les seves tesis postmodernistes de la deconstrucció del gènere. Judith Butler va estar a Barcelona Maig 2007

Fotografia: per Julia López i Carolina Barber

   
   
 
 
Arxiu de notícies
 
. El 72% dels judicis de violència contra les dones celebrats a Catalunya el 2006 van desembocar en condemna, per Marta Aznar, periodista
 
 
. La periodista Marina Bru guardonada amb el premi especial ciutat de Sant Boi. Redacció
 
 
. Activistes Activistes afganeses denuncien l’aprovació de la Llei d’Amnistia pels criminals de guerra, per Montserrat Puig, periodista. Adpc
 
.Maria Antonieta Macchiocchi, una dona amb opinions pròpies, per Manolista Sanz, periodista. ADPC
 
. L’ADPC forma part de la Comisión Asesora de la Imagen de las Mujeres en la Publicidad y en los Medios de Comunicación per Marta Corcoy, periodista. Adpc
 
. Marcela Lagarde a Catalunya per Montserrat Puig, periodista. Adpc
 
. L’ Afganistan vist per dues activistes: Afifa Azim i Najia Haneefi, relaten la lluita de les dones per Montserrat Puig, periodista. Adpc
 
. “Pornografia i vestits de núvia”, el nou llibre de Gemma Lienas per Montserrat Puig, periodista. ADPC
 
. Margarita Rivière, guanyadora del premi “Reconeixement a la trajectòria europeista” per Esther Molas, Periodista. Adpc
 
.La igualtat entre dones i homes encara una quimera, per Carolina Barber, periodista. ADPC i Xarxa Internacional