Isabel Steva i Hernández (Barcelona, 1940), més coneguda amb el nom de Colita, és una de les fotògrafes catalanes més importants del país. Durant la seva llarga carrera ha recorregut tots els gèneres fotogràfics i ha treballat amb directors de renom, com per exemple, Luis Cuadrado, Juan Amorós o Fernando Arribas. La seva trajectòria està marcada per la seva gran experiència en el món dels mitjans de comunicació i la fotografia de cinema, però sobretot és coneguda pels seus retrats.

En un primer moment, Colita va mostrar un gran interès per la fotografia de dansa, en especial el flamenc. D’aquesta època destaquen les seves fotografies de les gires de la ballarina de flamenc Carmen Amaya, així com les fotografies de promoció del ballarí i coreògraf Antonio Gades i de l’artista La Chunga.

Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre els quals cal remarcar les revistes Fotogramas, Destino, Interviú (entre moltes d’altres) i els diaris Tele-Expres, Mundo Diario, etc. A més, va dirigir el departament de fotografia de la revista Vindicación Feminista. 

Cap a finals dels anys 60 va col·laborar estretament amb la discogràfica EDIGSA. A més, es va implicar amb el moviment de la Nova Cançó: va contribuir en campanyes, promocions i portades de discos. Durant aquesta època va retratar molts dels personatges del moviment barceloní d’intel·lectuals i artistes d’esquerra anomenat Gouche Divine, com per exemple, Terenci Moix, Jaime Gil de Biedma, Vargas Llosa, Joan Manuel Serrat, Rafel Alberti..

En el transcurs de la seva carrera, Colita ha publciat més de 30 llibres de fotografies, ha realitzat més de 40 exposicions i la seva obra figura en la col·lecció de grans museus.

Durant els més de 40 anys de professió, Colita ha estat guardonada en moltes ocasions: l’any 1998 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla al Mèrit Artístic i l’any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2008 va guanyar el Premi FAD d’honor Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals i també va rebre el Premi Primer de Maig Joan Reventòs a la memòria popular de la Fundació Rafael Campalans. Un any després, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) va concedir-li el Premi de Comunicació no Sexista per tota una trajectòria professional reproduint la realitat amb una altra mirada.