 |
De qui parlen les notícies?(1) |
||||||
Per Amparo Moreno, Núria Simelio, Florencia Rovetto i Alfonso Buitrago |
||||||
En les últimes dècades s'han produït canvis decisius en els drets polítics i en les relacions entre una ciutadania cada dia més plural. Paral·lelament els diaris, tradicionalment instruments imprescindibles del debat públic, han perdut lectors especialment entre les dones i la joventut. Aquesta crisi s'ha atribuït a la competència de les noves formes de periodisme, a la televisió i a Internet.
Per la nostra part, ens hem preguntat per les explicacions que ha donat la premsa sobre aquests canvis socials: les notícies s'han transformat alhora que ho han fet les relacions entre dones y homes de diferents edats, procedències i condicions socials? I també, quins periòdics son més sensibles a explicar aquests canvis i quins manifesten més resistència? Ha col·laborat la premsa al debat públic per adequar la democràcia a les necessitats de la ciudadania plural? Les nostres investigacions posen de manifest que la prensa diària, en lloc de donar compte de tot aquest seguit de transformacions socials, s'ha anquilosat en un enfocament androcèntric que bàsicament se centra en els homes adults que controlen els centres de poder, s'ha deshumanizat i ha expulsat bona part de dones i homes com a subjectes actius del debat públic. Tot això pot anar molt lligat a la pèrdua d'interès i credibilitat que pateix la premsa diària. Aquest diagnòstic és el resultat d'aplicar la metodologia formulada per Amparo Moreno Sardà a La mirada informativa (Bosch, 1998). Es tracta de quantificar la distribució de la superfície d'un exemplar entre les diferents unitats (notícies, opinions, anuncis...) responent a cinc preguntes bàsiques: qui enfoca, a quines dones i homes, en quins escenaris, utilizant quines fonts. En definitiva, de qui parlen les notícies? I com parlen? Considerem que el nombre d'unitats i la superfície que se destina als diferents protagonistes posa de manifest la qualitat humana de la informació en relació amb la societat a la qual fa referència. Per facilitar que qualsevol professional o persona interessada pugui aplicar-la a informacions pròpies o alienes, l'hem sintetizat en el Test ADSH, que permet avaluar l'amplitud i la diversitat de dones i homes als quals s'enfoca com a protagonistes, i la sensibilitat humana amb la qual son tractats. La principal dificultat és que ha de partir de l'autocrítica dels mateixos hàbits de pensament que hem assumit com a professionals de la informació i de l'acadèmia, ja que condicionen el que considerem notícia, i a qui valorem com a protagonista actiu o passiu. |
||||||
|
||||||
Les dones reben molt poca atenció, tant pel nombre d'unitats com per la superfície redaccional: la major presència correspon a l'exemplar analizat del diari ABC de 1984, amb deu informacions que ocupen el 6,4% de la superfície redaccional. I apareixen realizant activitats artístiques i esportives, com a víctimes, delinqüents o "senyores de", amb qualificacions sobre les seves característiques personals (simpatia, bellesa...) però no com a representants públiques. Contràriament, els barons identificats amb noms i congnoms que gestionen el poder polític, económic, cultural, espeortiu... reben molta més informacions, ocupen sempre més del 25% de la superfície redaccional, com si la política continués sent un reducte exclusivament viril. L'atenció a aquests barons, però, s'ha reduït a mida que s'ha incrementat cap a uns altres protagonistes que hem agrupat como a "no humans", presents a més del 50% de la superfície redaccional: institucions, companyies econòmiques, partits polítics, entitats, conceptes i dades abstractes apareixen com a subjectes que "fan", "diuen" i "prenen decisions" que semblen inapel·lables. La suma dels homes adults i de les institucions amb les quals es relacionen permet parlar de la persistència d'una mirada androcèntrica, insensible a les transformacions polítiques i socials. I també, de la deshumanització de la informació: el pes de les entitats i les abstraccions va en detriment dels col·lectius de dones i homes que ocupen cada vegada menys espai i, a més, reben un tractament negatiu, com a víctimes, amenaces o anèctodes. Certament, totes les explicacions són el resultat d'enfocaments parcials de la realitat. Caldrà tenir en compte però, que la premsa diària va oferir una visió molt restrictiva dels camvis socials y polítics que es van produir des de la transició, alhora que va menysprear la majoria de dones i homes com els subjectes actius que la llei reconeixia. Paral.lelament, a partir de la tesi realitzada por M. Soledad Vargas, hem onservat que les mateixes capçaleres oferien als seus lectors i lectores, en els suplements nous estils de vida y nous models ètics i estètics relacionats amb les noves formes d'acumulació de riquesa que permet gaudir de la societat de consum. D'aquste manera, els diaris juntament amb els respectius dominicals ofereixen, així, un doble discurs: el d'una informació diaria que allunya a la majoria de la població del debat i la participació política, reservant-la a les minories que gestionen les institucions i entitats d'una forma cada vegada més deshumanitzada; i els dominicals, que ofereixen una representació simbòlica de les promeses dels paradissos de consum accesibles només a les dones i homes que puguin pagar els preus establerts, i dels inferns de la marginació. |
||||||
LA CIUTADANIA INVISIBLE |
||||||
| Aquestes conclusions ens han portat a aprofundir amb mostres més recents, titulars, textos, i elements gràfics. Hem comprovat la persistència de les rutines androcèntriques, que privilegien els homes que ocupen les institucions públiques i a algunes dones homologades, i la deshumanització de la informació derivada del desplaçament de l'atenció cap a les institucions i abstraccions, sens dubte relacionat amb el paper que hi juguen els gabinets de comunicació. |
||||||
II SIMPOSI SOBRE PERIODISME I CIUTADANIA PLURAL |
||||||
El 14 de desembre de 2006, a l'aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, es va celebrar el II Simposi sobre periodisme i Ciutadania plural: problemes, rutines i reptes, continució de la 1º edició celebrade en 2004 al Col·legi de Periodistes de Catalunya. En aquesta 2º edició van participar estudiants, investigadors de diferents universitats, periodistes i directors de diaris de pagament i gratuïts. El Simposi va ser inaugurat per Dolors Riva la Vicerectora d'Ordenació Acadèmica, David Vidal en representació del degà, Enric Frigola del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i Amparo Moreno, coordinadora de l'acte. |
||||||
|
||||||
LES RECERQUES |
||||||
La tesina realitzada per Núria Simelio Solà (2001) sobre la premsa diària durant la transició, amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va ser la base de la investigació sobre La representació de les relacions entre dones i homes entre 1974-2004, finançada per l'Instituto de la Mujer. En aquest article presentem el resultats d'aqueste recerca de la qual s'han derivat altres tesines i tesis doctorals llegides al Departament de Periodisme de la UAB: SIMELIO SOLA, Núria (2006), Prensa de información general durante la transición política (1974-1984): pervivencias y cambios en la representación de las relaciones sociales, Tesis Doctoral. VARGAS CARRILLO, Maria Soledad (2006), Estilos de vida, ética y estética en los dominicales de los diarios ABC, La Vanguardia y El Pais (1974-1999), Tesis Doctoral. BUITRAGO LONDOÑO, Alfonso (2006), De las 5W y 1H a las 5Q. Diferentes aplicaciones del Test ADSH, Treball de doctorat. ROVETTO GONEM, Florencia (2006), La representación del trabajo de las mujeres en la prensa (1984-2004), Treball de doctorat. MORENO SARDÀ, Amparo; BUITRAGO, Alfonso; ROVETTO, Florencia (2006), Guia per a humanitzar la informació, finançada per l'Institut Català de les Dones, Icària (propera publicació). |
||||||
| (1) Aquest article va ser publicat a la Revista Capçalera, Nº 135, Novembre - Desembre 2006, pp. 42 |
